Joan Ferrer

Parlar de l’obra de la Neus Suàrez és parlar d’una obra amb missatge i amb un estil molt propi, el qual ja ha esdevingut la seva signatura, atès que quan es coneixen les seves pintures sempre més es poden identificar. La Neus juga amb els colors i les textures, i les seves combinacions et porten a un missatge que moltes vegades no és percebut en un primer cop d’ull, però que, observant-los detingudament, et descobreixen realment el seu contingut i el concepte que et volen fer arribar. Els seus quadres són alegres i optimistes, i capten l’atenció de l’espectador. L’obra de la Neus Suàrez no deixa indiferent perquè mitjançant uns traços simples i una combinació de colors força bàsics amaga la idea i la sensació que la pintora pretén comunicar. Per definir el seu estil es podria dir que la major part de la seva obra és figurativa, però, en alguns casos, amb tocs naïf i, en d’altres, ratlla l’abstracció. La seva passió per la pintura expressionista es manifesta en la visió subjectiva i emocional del món que reflecteixen els seus quadres. Però en el seu cas, l’estat emocional que vol transmetre sol ser, però no sempre, el de serenitat, calma i placidesa, quelcom intrínsec a la manera que vol viure i al paisatge del que s’ha envoltat, i els colors que hi aboca així ho corroboren. En el cas de la Neus Suàrez parlem d’una artista amb una sòlida formació acadèmica i un domini de la tècnica remarcable que l’ha portat a tenir una projecció pictòrica personal i una llarga i consolidada experiència en el món de l’art. Jaume Fornells

Exposició de pintura ANNA TUBAU

Amb El primer emperador i la reina Lluna, Jordi Cussà arriba més enllà que mai: a un vesper xinès de fa més de 2.200 anys. Una trepidant novel·la d'aventures sobre una figura magnètica, i gairebé mítica, de la cultura xinesa: l'emperador Qin Shi Huangdi (259 aC-210 aC). El responsable de la unificació dels set grans reialmes i de l'alfabet, i impulsor de la Muralla i de l'exèrcit de Xi'an, de la fi el feudalisme, i d'una rastellera d'atrocitats pròpies d'un megalòman literalment omnipotent. Un retrat memorable de la cobdícia com a gran metzina de la humanitat, una descripció suggeridora de les relacions culturals d'aquell imperi llunyà amb les seves cultures veïnes, i la construcció d'un ambient i uns personatges que deixen regust de clàssic.

Paisatges imaginaris és el treball realitzat durant aquest últim any. S'inicia amb el confinament de la pandèmia que estem vivint. Segur que tots estareu d'acord en que el contacte amb la natura és sinònim de benestar i el necessitem com l'aigua i l'aire pur. Aquest treball creatiu vol ser una reflexió a com ens hem connectat amb la natura al llarg del confinament. Durant el desconfinament, amb les caminades que feia, vaig observar i recollir diferents plantes interessants per crear els meus paisatges imaginaris. Aquestes plantes les vaig entintar i les vaig passar pel tòrcul, tot creant les peces úniques que podeu visitar en l'exposició. Espero que gaudiu dels "Paisatges imaginaris" com s'hi caminessiu per ells. Eva Cardona

Cuques al sostre

Entre marges

“Permeteu que em presenti, tots sabeu qui sóc però pocs em coneixen realment, si us dic que el meu nom és Tarratan, no sabreu de què va la cosa, però ara bé, si us dic "Sombrerero Loco" la cosa canvia, veritat? Doncs aquest sóc jo, en Tarratan Altescopes i us vinc a explicar una història de gats que desapareixen, conills blancs amb rellotges, reines malcriades, cerimònies del te que no s'acaben mai, i com no...de la meva petita Alícia, m'acompanyeu?". Aquest és el text que l'Oda ha triat per explicar la seva exposició, un grapat d'aquarel·les que reinterpreten d'una manera molt personal el meravellós món de Lewis Carroll en el seu llibre "Alícia al País de les Meravelles". Us convidem a venir i gaudir d'aquests bonics dibuixos. I si voleu conèixer qui és l'Oda res millor que es presenti ella mateixa: Oda Sales (Berga,1991) l'art sempre ha estat present a la meva vida, fet que em va portar a cursar els estudis d'Il·lustració a l'Escola d'Arts de Manresa, un cop vaig ser a dins i aprendre els conceptes bàsics, vaig decidir que aquell lloc no era per a mi i que necessitava un altre camí per explorar la meva besant artística i trobar el meu estil (encara camino per aquest llarg camí i que duri molts anys d'aprenentatge). Si entrem en el món de les tècniques, sóc una apassionada de l'aquarel·la, el 95% de les meves obres es basen en elles, les tintes i les aiguades, però també necessito petites dosis de collage analògic i digital. Entrant en tema exposicions he exposat al Frankfurt Berga, diversos bars de Manresa i a la llibreria Papasseit de la mateixa ciutat, passant pel Konvent, (primer en l'edició 2014 d'Emergents del Konvent i el 2016 ja com a artista del Konvent.

"La Reminiscència consisteix en pensar o parlar sobre la pròpia experiència vital, a fi de compartir records i reflexionar sobre el passat".