No tenim temps per a res. La família, els amics, l?esport o altres dèries sempre queden en un segon pla. També el cultiu del pensament, que suposadament és una de les coses que identifica més i millor la nostra espècie, resta a l?espera. La presa ens aclapara. En aquest context precipitat necessitem temps per descobrir el temps. Un oasi de pensament que comencem a explorar gràcies a parar atenció aquí i allà: ressenyem les observacions resultants, plantegem sengles qüestions estimulants i esmolem el senderi amb l?exercici compartit d?enraonar, altrament conegut com a diàleg. No en va Ramon Llull augurava taxatiu que: ?Pensar per un mateix és l?únic projecte a la vida?.
