«Sovint la vida es diverteix. Ens regala un diamant, amagat sota un tiquet de metro o la caiguda d'una cortina. Emboscat en una paraula, una mirada, un somriure una mica beneit.Cal parar atenció als detalls. Sembren la nostra vida de petits còdols i ens guien. Les persones brutals, les persones apressades, les que porten guants de boxa o claven cops de peu a la grava, ignoren els detalls.Volen coses pesades, imposants, brillants, no volen perdre ni un minut per ajupir-se per una moneda, una palleta, la mà d'un home que tremola. Però si t'ajups, si atures el temps, descobreixes diamants en una mà estesa...I la vida ja mai més no és trista. Ni dissabte, ni diumenge, ni dilluns...».