Pocs anys després de la mort de Jesús, els primers cristians van crear una nova manera de fer literatura: van inventar el relat evangèlic, amb un èxit clamorós. Es produí una gran proliferacióde documents que pretenien explicar qui va ser Jesús de Natzaret i què predicava. Amb el pas dels anys, quatre d’aquests documents es van convertir en els evangelis canònics. Altres, per diverses raons, van quedar exclosos del cànon ofi cial de l’Església i són coneguts com ‘evangelis apòcrifs’; entre aquests, els evangelis gnòstics formen una col·lecció molt interessant, que va des de l’Evangeli de Maria, descobert el 1896, fi ns al polèmic Evangeli de Judes, l’any 1983 (restaurat el 2006), passant pels Manuscrits de Nag Hammadi, trobats accidentalment per dos pagesos egipcis el 1945. El gnosticisme, que recull molts ensenyaments de les tradicions orientals, creu que la salvació no està en l’adoració de Crist sinó en un aprenentatge personal; això fa que connecti amb la religiositat més contemporània.
