Les emocions i els sentiments han estat sempre determinants en política. Però per què ara ocorre més que mai? Ens proposem mostrar com i per què les emocions dominen el món, per a ser menys presoners dels nostres sentiments.
Qui no ha llegit algun tuit de Donald Trump i no ha sentit el seu odi? Segur que més d'un ha vist algun fragment dels debats sobre el Brexit o sobre la crisi del coronavirus, amb Boris Johnson lluitant infatigable contra els elements. I les llàgrimes d'indignació de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau? I aquell eufòric «asaltar los cielos» de Pablo Iglesias? I quan Pedro Sánchez es va estrenar com a president, que ens va fer sentir tan bé dient que deixaria atracar a Espanya el vaixell amb migrants que Matteo Salvini havia bloquejat a Itàlia? Potser hauràs vist algun mem dels molts que es van fer sobre el canadenc Justin Trudeau com a príncep blau en una foto amb Melania Trump. I no neguis que, passada la gran crisi, has sentit parlar en més d'una ocasió de l'admiració que desperta Angela Merkel. I de l'empipament que provoca el discurs d'Abascal, no hi ha cap dubte. Què hi ha de veritat en tot això? I en tots ells? I en aquests sentiments que generen a milions de persones?
La ciència de l'emoció fa temps que ho estudia, i és que, si els sentiments mouen el món, per què no haurien de fer-ho també amb la política? Vivim més de l'«agradar» que del «gaudir», més d'aparences que de realitats. I per què no hauria de sublimar això una política que viu en campanya permanent? És el món que vivim. Els protagonistes d'aquest llibre són això. Són ells, però som nosaltres.