Després de l'èxit de _La vida en negre_, en Pep Masana ens endinsa dins els tres últims anys de la primera guerra carlina (1837-1840), on Berga fou la capital carlina del Principat i, més tard, de tot l'Estat espanyol. Les intrigues polítiques, les diverses destitucions dels comandants d'ambdós bàndols i la crueltat i la sinistralitat mai vistes de personatges com el comte d'Espanya es barregen amb les vivències dels dos protagonistes, situats en bandes enemigues. Per això, l'amor, l'odi, el contraban, l'ambició, la mort o els assassinats són elements constants de la novel·la. _I els carlins que els mati Déu_ retrata una època on s'intenta deixar enrere el vell Règim, a costa dels tradicionalistes i el seu lema «Déu, Pàtria, Rei».