El període de la història que va de 1931 a 1939, d’Espanya i també de Catalunya,
va ser sense cap mena de dubte un dels més importants de la nostra
contemporaneïtat. Foren els anys en què va estar instaurada la Segona República,
en dues etapes —la de pau i la de guerra— que havien generat àmplies expectatives
entre les classes populars: el 14 d’abril de 1931 fou una jornada de
festa popular com se n’han conegut ben poques en el decurs de la història. Des
d’aquell mateix dia, però, els sectors monàrquics i alguns militars varen començar
a conspirar contra la República, una conspiració que —després del fracàs de
l’intent de cop d’estat del general Sanjurjo l’estiu de 1932— va acabar menant
a la guerra civil de 1936-1939.
El llibre tracta d’aquest període en tres parts molt concretes. L’etapa de la
República de pau se centra en la importància dels fets del 6 d’Octubre de
1934, per posar de manifest que la proclamació de l’Estat Català per part de
Companys va venir acompanyada d’accions socials que varen tenir com a protagonistes
l’Aliança Obrera i les diverses formacions polítiques que la formaven.
La guerra civil és tractada a partir de tres aspectes: les transformacions i canvis
econòmics i polítics que van tenir lloc en esclatar la guerra; la internacionalització
de la guerra civil; i el paper que va desenvolupar el Partit Obrer d’Unificació
Marxista. Finalment, la darrera part del llibre està dedicada a l’ocupació franquista
i a l’exili que milers de republicans van portar a terme a partir de 1939.
D’aquesta manera el llibre fa un repàs als aspectes més significatius de l’etapa
republicana, centrant-se en qüestions menys conegudes d’un període que havia
començat amb expectatives de canvi, però que va acabar amb una dictadura
que es va allargar durant gairebé quatre dècades.