L’estiu del 1932, l’anomenat «Pavelló de Suècia» es va
aixecar a Berga com la nova Colònia Permanent de Muntanya
provinent de l’Exposició Internacional de Barcelona
del 1929. Un cop acabat l’esdeveniment, el govern nòrdic
va decidir cedir la construcció a l’Ajuntament de Barcelona
en suport de la seva política en pro dels infants. Una part la
van destinar a la colònia –amb noms d’indrets emblemàtics
del Berguedà– i una altra, a una gran sala polivalent
on escoltaven molta música i feien teatre. El pavelló de
fusta, amb la torre triangular, ocupava un extrem de l’antic
Parc del Pla de l’Alemany de Berga. La colònia es complementava
amb l’edifici d’obra on hi havia les habitacions
i el menjador. La Colònia de Berga, juntament amb altres
iniciatives de l’Ajuntament de Barcelona, tenia la finalitat
d’atendre la gran quantitat d’infants de Barcelona que vivien
en unes condicions de salut deplorables. Però també
va tenir un vessant educatiu innovador que va portar a la
pràctica unes metodologies renovadores. Les «nenes del
parc»–com les anomenava la gent de Berga–, a part de les
activitats més usuals, tenien responsabilitats a la colònia.
Llibres Relacionats
